De petit somiava ser inventor.

Amb els anys he descobert que m’hi havia convertit sense adonar-me’n. No d’aquells que construeixen màquines impossibles en un garatge, sinó d’aquells que no poden evitar crear. He inventat productes, sistemes, eines, històries, música, idees i maneres de fer. No perquè busqués una sola vocació, sinó perquè mai he sabut estimar només una manera de construir. Durant molt de temps vaig pensar que aquesta necessitat constant de reinventar-me significava que encara no havia trobat el meu lloc. Ara entenc que aquesta cerca no era manca de direcció. Era direcció en estat pur. Construir és la meva manera de pensar. De comprendre. D’habitar el món.